La Badalona desapareguda - Facu Martínez

Teniu a les mans un fruit de la constància amb què l’autora llaura i remou la memòria gràfica de la nostra ciutat. En ell, es torna a fer valdre la seva tasca permanent i pacient de recuperar imatges, de la que en el fons és la nostra pròpia història. Un pas més enllà, hi ha la cura i el respecte en el tractament i la generositat en la divulgació.

Facu, en aquesta tercera obra, ens proposa tossudament transitar per la línia subtil, sovint imprecisa, que uneix dos presents. El segon, el que percebem com a més proper, és una aproximació o una rèplica en distància i enquadrament del primer, del que pren com a origen. És el reflex en un mirall distant d’aquell moment, amb la càrrega i les cicatrius afegides del temps viscut. L’exercici amaga sota l’aparença del joc innocent del reconeixement, una certa perversió. No hi ha concessions, cap lluïment tècnic, cap preciosisme estètic que pugui distorsionar; són fotografies nítides, formalment correctes, sense artificis. Pot resultar pertorbador omplir l’espai que les separa amb els records i els oblits que ens evoquen. No és necessari reconèixer i haver viscut els dos instants per sentir que en el silenci de les imatges contraposades, hi ha una part de la nostra experiència i emocions. L’oblit és la vida i aquesta en records se’ns en va. Aprofitem aquesta invitació a gaudir-ne pausadament, amb mirades tranquil·les.