Inútil fugir, antologia poètica - Salvatore Toma

 Salvatore Toma (1951-1987), va néixer a Maglie, província de Lecce, (Salento,  Itàlia). Va abandonar la preparatòria per estudiar literatura i poesia de manera autodidacta. Del 1970 al 1983 va publicar sis reculls de poemes: Poesie, Ad esempio una vacanza (A Babi), Poesie scelte, Un anno in sospeso, Ancora un anno i Forse ci siamo.

Toma vivia en una casa de camp al districte de Ciàncole i allà, en l’aïllament de la província, escriu una poesia molt allunyada de la ideologització neoexperimental que es feia a Roma i Milà. Va percebre la innocència, la ingenuïtat màgica i misteriosa dels animals, i una cosa definitiva que els elevava perdamunt de l’home: la puresa i la moralitat.
Salvatore Toma va ser un poeta oblidat pels grans editors. El reconeixement de la seva poesia va arribar l’any 2000 amb la publicació del llibre Canzoniere della Morte (Giulio Einaudi Editore), recull a cura de Maria Corti. La seva poesia completa ha estat publicada per Musicaos Editore sota el títol Poesie (1970–1983).



Els aniversaris
els natalicis
les llibretes
les trobades
les frases irrefutables
i el gall dindi per nadal
són tot obra del temps
vent que passa
i no deixa més ànsia
que la d’aturar-lo.
I l’home
que davant de la mort
sempre s’ha venjat
enviant al futur
un mica del passat
retroba en aquesta tàctica ambigua
la dolcesa del pecat original.


No hi ha res que sigui
més banal que la certesa.
És la il·lusió sentimental
de nosaltres mateixos
que fa el temps
menys ràpid de l’usual.


Visc amb la idea de la sang
com un assassí.
És el meu clau ferm
el meu punt
d’encaix amb la vida
amb la bona sort
però acostumar-m’hi
mai no ho he aconseguit:
acostumar-m’hi a la mort.


Sovint penso en la mort
en la forma com diré adéu a la vida
com tindré la boca en aquell instant
les mans el cos.
Voldria morir em dic
sense saber-ho
a traïció
en un moment
que no m’ho espero.
Però vet aquí que l’alba
aflora novament absurda
i la vida esdevé altre cop
l’incontenible joc.