Haikus d'Incles / El camí de l'obaga - Joan de la Vega Ramal

(1)
Un mot, herbívol.
A la franja del nord
la neu els nua.
(2)
Dies cerclats
a l’almanac més íntim. Camí d’Andorra.
(3)
Somia el llapis
coronar la celístia.
Vall de les flors.
(4)
Amb glops cofois
la quietud dels blaus.
Breu paradís.

SENTÈNCIA

Cap d’ells recorda el teu nom,
tampoc tu els recordes.

Atiada pels cops de les ombres

rondines a les palpentes
amb els ulls ensopits
de tant pouar.

Caminem on va el vent,                                                                                                                                                                  bufega a favor nostre.

Tampoc du paraules el seu alè.

AFÀSIA

Travesso els passadissos
del pensament,
tot ho embolcalla un blanc
caigut del cel.

Arreu regna
la solitud dels fàrmacs.

S’alenteix el llenguatge
del cos pudent
i el miratge traspua
un nou pendís
de familiaritats
inconegudes.