Llàgrimes de dansa - Bea Ruiz

Fixeu-vos-hi bé. Trobareu llits de plomes d'oreneta, llumins d'amor, la clau de sol que canta tota la nit, estrelles esmunyides pel vent, mil raons per dansar, sabreu que el terra encuriosit brinca en senyal de goig, us adonareu que la cançó balla entre la sorra i l'aigua, us sorprendreu sabent que les papallones s'obren i es tanquen com unes petites castanyoles, escoltareu com en una il·lusió un conte de rodes, us parlarà el corrent del riu, aprendreu a ballar en la foscor acariciant cada esglaó, sabreu que les granotes fan concerts romàntics en plena natura, naufragareu encara que sigui un minut, viatjareu plàcidament amb la llum, ballareu a Paris on el sol camina tota l'estona, us aturareu en sec quan descobriu que és precisament molt aprop de la batuta nupcial del sòl on la sorra us vetlla o fins com a mi m'ha passat, i en paraules de la mateixa Bea, us adonareu que si “el paraigua estava tot xop de llàgrimes vives que semblaven mar”, millor era plegar-lo i entomar els poemes com he fet jo. O no?

No us resistiu, no correu que no val la pena. El llibre us enxamparà. Primer d'una batzegada, però després poema a poema, gota a gota, mot a mot. Que la Bea ja ens avisa: “...el sol baixa lleuger i les paraules es transformen en lletres.” Que no? Paciència i veureu com a poc a poc, sense adonar-vos, quedareu molls com un pop amb una lletra enganxada a cada ventosa, i atrapats en mig del llibre us sentireu com a casa. Temps al temps, criatures del mar.