El país pintat - Jèssica Pujol

El país pintat és un recull molt unitari que parteix de l’al·lucinació com a emblema: dins del seu interior trobem no només una poesia visionària, rebel, sinó també altament experimental. Sens dubte, tant les avantguardes primerenques com algunes propostes més contemporànies tenen el seu pes de presència dins de l’obra de Pujol. Aquesta fondària pensamental, doncs, es percep a través d’una una estructura sòlida. No estem davant d’un un conjunt de poemes sinó d’un llibre, d’un itinerari, d’una proposta concreta per tal d’interpretar, simbòlicament, la complexitat de la realitat. O sigui: una aventura poètica en el sentit més estricte dels termes.del blog EPIC & MAJESTIC, Els deliris de Jaume C. Pons Alorda

En el son ets aquí emetent
un so net i informe, Alícia
en aquest sonet fumant opi
amb una eruga dius que són
eteris els versos que t’alliberen
del so dels néts de l’aristocràcia
amb qui jugues a croquet durant
el dia, i són espasmòdics i no
no són eterns, però estan aquí
en el son reunits en versos de 14
línies malavingudes com la memòria
d’un llenguatge que voldria informar
a la memòria d’un llenguatge 
que no sap com despertar

Flocs de sal cristal·litzats
a l’asfalt, arreu es veu
que ha plorat
la circulació està embussada
les rodes rellisquen en el fang
alguns amb la llengua fora
maleeixen el temps
el desgavell pren discursos
de poder sobre els núvols
i PAF! monopolització davant
la incertesa! els meteoròlegs
preveuen un llarg hivern
amb rauxes turmentades 
i formacions de gel en el seny