Germinal - Gerard Sala

3
Tan sols cal un instant
per il·luminar un poema.

Misteri profund,
esqueix de vida que germina,
inexplicable essència...

          plena de llums
          plena de déus
          plena de mots
          plena de tu.

Vull retenir l'instant
en que les ales de l'ocell
fregaren aquell sol diürn
o els astres lluminosos de la nit.

5
Del més profund, enguany,
n'he divisat el rostre.
El rostre del passat i del present,
germinal i eixorc, tot ell,
sorgint del més enllà
per situar-se dins l'avui, l'ara, l'aquí.
Difús i concret alhora.
Amb voluntat eterna i quotidiana.
Tan enorme i tan subtil
que m'arriba de l'ànima a la pell
i que'm germina i descompon
com un poemari de vida,
i tanmateix de mort.
Com una sola cosa...