Manat de dol - Joan de la Vega
El dol sol ser per una persona desapareguda. Però també pot ser per a un gos. Aquesta és la lliçó d’humanitat que ens ofereix "Manat de dol" de Joan de la Vega.
El dolor de la pèrdua és intransferible i malgrat els intents de transmetre’l, sempre ens queda la sensació de que les paraules no són suficients, que necessitem nous mots per expressar aquest doll de sentiments. En aquest terreny de buit i paraules els poemes de Joan de la Vega es converteixen en l’espai simbòlic de la absència.
Fes com si res d’això es tracta
d’allò altre se n’ocupa l’aiguada
Ara mateix se’ns rifa la mort
se’n riu de tots dos lector
Si t’hi trobes a la vall dels morts sigues com el vent suau i veloç
jo he cremat tots els paisatges
