Són coses certes (Homenatge dels poetes del Barcelonès Nord en el centenari del naixement de Josep Gual Lloberes)
Amb ham de mitja mosca
pescar, callar, somiar,
per fuites d’aigua fosca.
I al matí fer-ne via
fins al carrer del Mar.
Que els peixets de la costa
són els versos del dia
en barca o cambra closa.
L’escata com un llamp
lliscant per la mà grossa
defugint de la tria
del sol pengim-penjam.
Carrer del Mar (Jordi Tena)
El carrer que baixa, antic refugi
dels pescadors de la vila.
Temps perdut de barques
i de llegendes somniades,
cobert per les lloses encara recents
que la gent trepitja.
Però una brisa retorna els sentits
i la memòria
d’una salabror estranya.
Com un esvoranc obert
envoltat de tanques,
la brisa mostra la terra
que s’amaga.
Treballadors amb la nafra oberta
d’una vida esclava.
Vells lluitadors, torturats,
represaliats.
Carn viva, delerosa encara,
de guarir la pell que sagna.