Tot és mesquí quan les llengües s'enfanguen - Conxita Jiménez

Nascuda a Girona però ha viscut de sempre a Tortosa i actualment resideix a Tarragona. Ha publicat poemes als volums col·lectius Nit de la Poesia 2003 i Nit de la Poesia 2004, el relat breu El Clip, al recull col·lectiu Dos germans asimètrics i altres contes, el relat breu La Cova de les meravelles al recull col·lectiu Bibliorelats (Arola, 2015)  i els reculls de poesia La cruïlla  (Edicions La Gent del Llamp, 2008), Flors de Sal (Silva Editorial, 2010),  La ciutat adormida, dins del recull col·lectiu La ciutat i l’oblit (Cossetània Edicions, 2010), Terres i vents (Saldonar, 2014), guanyadora del Premi Serret 2014, El bres de les fargues (Servitur, 2018), La pell trencada (Pont del Petroli), 2018, El cant dels mol·luscs (Onada Edicions, 2019) guanyadora ex aequo amb Alexandre Planas del Primer Premi de Poesia Mirall de 2017 i El gest d’Yrit (Pagès Editors 2019) guanyadora del IX Premi de Poesia al Carrer de l’Ametlla de Mar. També ha col·laborat als reculls col·lectius Dona Poesia (Col·leccio l’Escrita de l’Associació Mar de Fora, 2019), Les veus de les oliveres (Arbres en peu de vida, 2020) i Si són roses floriran (llibre digital, 2020: https://bit.ly/3bIe5vl)

Camina amb les mans escindides
enlluernat entre rieres d’automòbils
amb el seu rostre dur, somnàmbul
i esquerdat, com una fusta seca.
Mira enrere, treballava en el camp
i ara buida el seu nom a una carcassa
desfragmentada en un paisatge urbà.
Ell tem el pas del vent en la seva ànima
com a l’udol d’un llop
quan els anys li desfilen extingits.
Mentre s’ensorra, s’adona que està sol
i m’estén una mà
en un intent traït, indigne,
un primer pas conscient de la misèria
quan plora humiliat
perquè retinc la seva mà escindida
i sent el tacte tràgic dels diners.
Mentre segueix tremolós el seu camí
es perd en una pell desconeguda