Apocalipsi segons Marta - Marta Petreu

Per aquest motiu, el llibre que les lectores i els lectors tenen a la mà, Apocalipsi segons Marta de Marta Petreu, és tan i tan important. La pensadora, poeta, narradora i professora Marta Petreu ha aconseguit de manera bella, terrible i rotunda la síntesi entre filosofia i poesia que feia tant de temps que la cultura occidental perseguia. Així de clar i contundent. No cal dir que aquesta fita situa la nostra autora al cim de la poesia romanesa, europea i internacional del moment. I la traducció d’aquesta singularíssima autoantologia panoràmica de la poesia de Petreu entre 1981 i 2014, en l’excel·lent i treballada versió de Jana Balacciu Matei i Xavier Montoliu Pauli, honora la tradició catalana i la situa al costat de la tradició francesa, italiana i anglo-saxona, que també han sabut reconèixer, des de primera hora, la vàlua extrema de la producció lírica de la nostra autora.

Des de la seva extrema humanitat, el seu pessimisme ferm i la seva intel·ligència i lucidesa penetrants, Petreu ho qüestiona tot a través dels seus poemes: la realitat física, la metafísica, la vida i la mort, la identitat, l’alteritat, la família, el matrimoni, l’amor, el sexe, el desig, la necessitat, la voluntat, la societat, el poder, el bé i el mal, el temps, la memòria, la història, el coneixement, la raó, la veritat, la sinceritat, l’art, la cultura, la religió, la felicitat, el dolor, la solitud i un llarg etcètera. Des del descreïment i el desengany, Petreu demana, o potser seria millor dir «exigeix», un reset total de la nostra visió de la condició humana i la realitat. És la nostra única esperança, si és que n’hi ha.

Pròleg
Un conte nou no us explicaré:
cada fet s’ha esdevingut
Del tron gloriós en són avui amos
els meus amics els Homes

Mireu els fets humils a l’ombra del Verb
(tan sols el paper porta el record de la saviesa)
Acosteu-vos:
sota aquest tall de cabells gens femení
hi ha el Nom –commovedor anacronisme del poema
Aquí hi ha el joc amb els verbs
i la lliçó d’història
de la meva fama

Als grans aeroports
Vida de curare i mel –un caprici de la glòria
No menystinc les dents de llet ni les primeres vocals
visito els grans aeroports per a l’intercanvi de tendresa
Dels ocells de la nit en saben els poetes els pallassos i els bruixots

Als grans aeroports escric Tractats sobre l’essència de la família
als grans aeroports escric Tractats de medicina interna
Dels ocells de la nit en saben els poetes els pallassos els bruixots

Recordo el mes de març
el rellotge de la torre i altres supersticions de l’Amor

Capítol IV
Fes almoina del teu cos:
com un mocador on els altres plorin
–li han dit