Diví és inferior a terrenal - Marcel Ayats

La poesia és un exercici d’exteriorització i de recerca constant que adquireix el seu valor real quan s’enfronta al que considera veritat o mentida, quan es qüestiona, quan viu disconforme amb el que veu al seu voltant i quan s’allunya del pur virtuosisme de les paraules per cercar el fons de les coses. És en aquest buscar, que es transforma en qüestionament o en denúncia, on trobem la poesia de Marcel Ayats. Amb el seu llibre Diví és inferior a terrenal ens endinsem en la visió crítica d’una societat tecnològica que sembla perseguir un futur inexistent, que es destrueix a si mateixa mentre avança i que, malgrat tot, pensa només a créixer i a desenvolupar-se…

Marcel Ayats no renuncia al que és concís, a dir el just i necessari sense afegir-hir res de superflu. Tampoc renuncia a la brillantor del seu llenguatge, a la riquesa de les eves imatges i, amb la seva acostumada agudesa de pensament, es pregunta moltes coses que no veu clares en una societat... Quilo Martínez del pròleg del llibre. 

POÈTICA
Cada pel·lícula que s’estrena,
cada llibre que es publica
o cada exposició que s’inaugura
són braçades de llenya
que aviven les flames
de la foguera de l’oblit.

POSTDATA
La paraula que diem
esborra la paraula que ja hem dit.
La passa que fem
esborra la passa que ja hem fet.
El dia d’avui
esborra el dia d’ahir.
L’any nou esborra l’any vell.
Hi ha una gota de sang,
un fil,
un rajolí,
un rierol,
un riu…
Per a que un fet sigui notícia
i se’n faci ressò
cada vegada ha de ser més gran,
més punyent, més impactant…
Hi ha un mar de sang!
Sí, un mar,
però un mar és més petit
que un oceà!