El joc de l'alba - Paco Fanés

W

Un mil·límetre més, un altre intent
i perforar el nucli dur de les màscares.
Despullar amb ulls closos tots els misteris
de les fondàries vives del blau. En acabar
estimaré dalt del terrat d’altres mortals
amb fanalets i garlandes i els somriures
bojos dels nens no descoberts.

D

Després de reiterats intens d’apocalipsi
tornarem a obrir els vials de les pàgines.

D’aquella mitologia que t’aferra als arbres
desfarem el costum d’ofegar finestres. Avui
s’imposa devorar el greix arnat del silenci.
Demà hem d’acaronar la pell del crepuscle
per salvar el més sencer retall de verb esclau.

No és possible emmetzinar cap paraula. Ja no.


Absenta al Bar Marsella
El vell cambrer serveix els gots i mira als ulls.
Cullereta cisellada amb flors de llessamí.
L’esperit dels cadells amb farbalans a les orelles.
Les esquadres d’Artaud cavalcant al cim
d’aquest beuratge color d’esperma secret.

Sabates vençudes, mag desarmat. Ell
que vivia rigorosament dret assenyala la manera
de desfer delicadament el sucre gota a gota
com qui ensenya a disparar. Guia de la transfiguració
d’ànimes noves que volem ser cants condemnats.