Els motius del pallasso - Paco Fanés

Que puc comentar de coses com aquesta on el poeta sembla indicar l’inici d’un passeig amb minses possibilitats de retorn?

L’ànima més breu de l’instant
ha sentit endins el clam del públic
a l’hora del pallasso i les bufetades...

I els versos encara més personals, àdhuc col·lectius, sembrats de referències en honor de les hores perdudes que tan bé coneixem d’altres llibres d’aquest autor.

N’han passat moltes Algunes rebel·lions

s’han quedat per sempre S’han explicat
contes de bons i dolents a redós del gel encès...

Guerau Peabody

La ruleta s’atura -rien ne va plus-

ha cridat el joglar pels altaveus
Alimentaves ocells amb celísties boges
Revoltats gargalls d’andana clamen
sense remei instants abans d’anihilar el tren,
l’estació, el taller, l’occidor de veus
Estimàvem ser el refugi més al nord
d’una gota de pluja
Volíem la veu de les mirades completes
Plomes i colors volíem
Els corbs eren aus majestuoses
que no traïen mai
Tros a tros moríem com un bes a l’escala
Després vivíem en somnis d’altres.

Molt lentament desarrela la cara dels miralls
No signis cap paper
Convoca el vell tacte de les esquenes
Cerca el sobre de les últimes voluntats,
aquelles que amagues
entre la pols de les primeres
El camí enllà de les fogueres
no ha estat més que una mirada furtiva
al mig de l’ombra embastada.