Petits silencis - Giòta Partheníu

Giòta Partheníu parteix de l’arrelament al seu territori,
l’Epir, certament perifèric i allunyat de centres culturals
com Atenes, Tessalònica i Corint. Les seves conviccions culturals
i la seva consciència social l’han portat a participar en
nombroses iniciatives com la fundació de la “Societat d’Artistes
Literaris i Escriptors de l’Epir”.
La seva poesia es caracteritza per una brevetat que assumeix
un cert aire de revelació, de símbol i on la paraula dita
sembla una invocació que suggereix altres paraules. Gairebé
com si fos un oracle que cal interpretar.
La poesia de Giota Partheníu és tan sensible i delicada com
la seva pròpia persona sense que això suposi cap mena de
feblesa, doncs quan l’ocasió ho requereix, afronta les situacions
amb decisió poètica.

Giòta Partheníu. Nascuda a prop de les ruïnes de l’antiga Dodona, ciutat de l’Epir. Va estudiar Ciències de l’Educació i Teatre a les universitats d’Atenes i de Tessalònica. Membre fundador de la “Societat d’Artistes Literaris i Escriptors de l’Epir”, forma part d’entitats com la “Societat d’Escriptors Grecs” o la “Societat Literària Femenina” entre altres. Fundadora del festival “Lírica Pamvòtida” que se celebra a l’Illa Maragda de Ioánnina. El seu Himne al Santuari i
Oracle de Zeus Naïo i Dione es va representar per primer cop l’any 2022 amb música i cors a l’Antic Teatre de Dodona.
Guardonada amb diversos premis, el més recent (any 2022) és el Premi Aristòtil, que concedeix la ciutat de Naüssa.
La seva obra ha passat recentment a formar part de l’Arxiu Nacional de Grècia. Poemes seus han estat inclosos en diverses antologies de poetes grecs i traduïts a diversos idiomes: albanès, italià, polonès, romanès i ara també al català.
Ha publicat Molècules (1981), No (1986), El blau de la lluna (1994), I la roba allí tirada (2002) i I brilla en la foscor
(2021).