Senyals de llum des del cos - Empar Sáez

En Senyals de llum des del cos l’autora ens proposa un recorregut de descoberta, subtil i íntim, en què les petites coses adquireixen una dimensió universal; un camí d’aprenentatge emocional i vital. El poema actua com un mirall on veiem la nostra imatge, però també la imatge de “l’altre”. Perquè és aquest “altre” qui ens dona forma i ens ajuda a existir en un acte de descoberta i transformació compartit.
Empar Sáez ens parla d’un camí interior que parteix de la foscor i la matèria bruta de l’experiència humana i es dirigeix vers una llum profunda i significativa, metàfora aquesta de la creació poètica on, del silenci i el caos, emergeix la paraula plena com a centre magnètic que arrossega el món.

Empar Sáez (Pertús, França, 1963).
És metgessa especialista en Anatomia Patològica, poeta i activista cultural. Ha publicat tres llibres de poesia: Dona i ocell (Denes, 2014; XXXI Premi Manuel Rodríguez Martínez- Ciutat d’Alcoi), Quatre arbres (Viena Edicions, 2016; 39a edició Premi de Poesia Catalana Josep Maria López-Picó) i Òrbita (La Garúa-Tanit Poesia, 2020).
Té obra publicada en llibres col·lectius, projectes solidaris, revistes literàries i antologies. Manté el bloc de poesia i fotografia Enfilant finestres i coordina el club de lectura de poesia de la Biblioteca El Castell (Vacarisses) des del 2020. Forma part del grup Parmicel (música antiga i poesia) juntament amb les intèrprets Noemí Martínez Agell (tiorba) i Mercè López Gausa (flautes de bec).
És membre fundadora del grup de poesia Reversos, que organitza entrevistes i diàlegs poètics a l’Espai VilaWeb de Barcelona, d’ençà del 2012.