Tajabone - Àngel Pla

Tajabone conté la seva essència en colpidors versos que descriuen el combat quotidià per a dignificar la vida i l'Àngel Pla ho fa possible gràcies a un llenguatge càlid i a voltes sense concessions a les ben sabudes, però sovint callades, injustícies universals. I això ho fa l'autor, aquí sí, amb totes les armes de les quals disposa i que són d’una immensa força poètica. També hi trobem suficients apunts de recerca personal utilitzant una mirada del món incisiva i profundament humanista. Aquest. Humà,  massa humà, una cita de Nietzsche que encapçala una de les seccions del llibre és un anunci més del que trobarem a continuació; un pom de finestres per on mirar: una visió realista i punyent i una altra pregonament sentida que va travessant mars, ciutats, espais mitològics i viatges al fons de la terra.

Com un udol en el silenci
com l’udol primigeni
constant, que reclama
la veritat de la natura.
Com un udol en les nits de neons
i trànsits sense destí fix,
he pregat a la verge de les misèries
i he bufat les espelmes de la fe aliena.
Com un udol voraç que envolta
el món, i fa dels infants buscadors
d’escombraries, de les dones mercaderia,
dels homes hienes de la cobdícia.

He trencat els barrots de la gàbia
per recórrer les estepes,
com un udol.

Hi ha dies que són com nits,
fugen passatgers com somnis emmalaltits,
no hi ha llum que no acaroni una ombra,
ni matinada que no trenqui la foscor,
arribarà l’hora de llegir poemes nu
a la platja del desencís,
mentrestant m’enlluerno en miralls
fets bocins, i m’ofego en els sentits.

Només l’obscuritat em protegeix de les meves ombres.

Amb una mirada
dibuixes els contorns
del blau Maresme,
els tres turons del Vallès,
l’orgullosa metròpoli
assentada desafiant.
Enrogeixen les fulles
al passeig de ribera.
El Besòs vessa el cabal
i les paraules del Màrius
desapareixen engolides
per l’enfurismat corrent.
Titelles del destí
en aquesta llera
del riu traïdor,
ball de vianants,
policromàtica desfilada,
arrossegats a la banlieue
de la bossa sona
ulls perduts i errants,
recordant el mot
nadiu, per anomenar la llar.