Últim record de l'Arcàdia - Jordi Tena                                                                                                           

KUNDALINI
Finit el temps de torbament
o de tristor profunda,
sorgeix com si res,
per uns moments,
el goig de viure.
Moments de pau
sense temors
en què oblidem
allò que ocupa
la duresa quotidiana.
Una nova energia
que impregna de llum
els mals que ens afligeixen
per l’aplec inevitable
d’experiències.
Vull saber
si això és felicitat,
l’absència d’inquietuds
per una connexió
del tot passatgera.
Un petit gest,
emocions senzilles,
sensacions plaents,
que al cap de poc
ens abandonen.
Després torna aquell estat
que ens recorda
allò que som
i les pedres que empenyem
per a la lluita.
Però esperem
els nous moments
que ens aportin aquell goig,
l’energia lluminosa
que ens reforça.

VIDA OCULTA
La nostra vida és viatge triomfal
i joc barat de desventures.
Compartim passat clavats en terra
mentre aixopluguem el cap
de tants futurs possibles.
Res no està escrit
quan la nostra fúria venç fogueres,
mes teixim el terra amb fils de transparència
que amaguen penediments
i nafres ressentides.

Tres blocs marquen la línia del temps:
Vida pública, flor oberta als ulls de plàstic.
Vida privada, gruix compartit de virtuts i defectes.
Vida secreta, món ocult de claror autèntica,
mai divulgada ni llegida,
sols coneguda per la pròpia ment
i pels ulls mig clucs d’una ment externa.

Vida secreta, sobretot.
Recull de llibres sense biblioteca
a la llum d’una espelma
que en pocs segons s’apaga.
Llibres prohibits, nascuts de l’ànima
i escrits amb sang,
objectiu del mal foc redemptor
si algú descobrís la raó
de tant secretisme.