Aquestes meves veus - Àngels Aymar

Aquestes meves veus és una obra valent, que evoca la figura de Maria Aurèlia Capmany en primera persona. La ficció està basada en els mateixos escrits de Capmany, en la biografia de l’autora, en els escrits i les opinions dels seus contemporanis, els que la van conèixer, els que la van tractar de prop, i no tan de prop. Indubtablement Capmany és la protagonista absoluta de l’obra, encara que conversa i conviu amb un noi que es desdobla entre un jove perseguit la policia franquista i un possible alumne seu; la mare, una amiga, i una dona amb qui coincideix al tramvia i que és la mare d’una alumna seva. Tots els personatges serveixen un únic objectiu, fer de mirall a una Capmany que reflexiona sobre la seva vida i que passa comptes amb el seu trajecte vital, les seves decisions, les seves relacions amoroses, familiars, amb els alumnes...i és clar, també amb les seves contradiccions més profundes. El personatge de la mare, el de l’amiga i el de la dona del tramvia tenen la missiva clara de qüestionar les accions de Capmany, de retreure-li aquestes contradiccions aparents, i ella se’n defensa amb el seu to desenfadat i impertinent, però adduint raons potents que tenen molt a veure amb la supervivència i el moment històric que li tocà de viure. L'ambientació històrica passa davant del lector com una pel·lícula de fons que, sense ser part del tema central, afecta de manera directa la vida de la protagonista i modifica indefectiblement la seva trajectòria vital.  

Isabel Graña