Pompeu Fabra, el nostre conciutadà - Coloma Lleal

 «Els biògrafs de Fabra sempre han destacat que el gramàtic era de la

vila de Gràcia, que hi havia nascut el 1868 i que hi havia viscut els seus
primers anys, a més d’assenyalar que el seu pare n’havia estat alcalde.
També han resaltat que Prada de Conflent l’havia acollit en els últims
dies de la seva vida i que hi descansa al cementiri de la localitat, que des de 1948 s’ha convertit en ruta de pelegrinatge obligat per a la majoria de catalans. En canvi, han passat de puntetes per damunt del seu llarg sojorn a Badalona, fora d’alguna referència als diferents domicilis on la família Fabra va viure i al trajecte quotidià que feia amb tramvia entre Badalona i Barcelona, i viceversa. Han oblidat que sovint la gent no és d’on neix, i menys d’on mort i està enterrat, sinó d’on ha posat arrels. Coloma Lleal, […] bona coneixedora de Fabra i de la vida cultural d’aquesta ciutat, emprèn amb aquest llibre una justa i esperada
rectificació.» (Del pròleg de Mila Segarra)

Coloma Lleal Galceran (Ceuta, 1944), catedràtica jubilada de filologia hispànica a la Universitat de Barcelona, a part de nombrosos articles, ha escrit llibres de didàctica de la llengua catalana (Joglar, 1981, Atzavara, 1983), estudis sobre l’evolució de les llengües romàniques hispàniques (La formación de las lenguas romances peninsulares, 1990, Breu història de la llengua catalana, 1992 o Historia de la lengua española, 2000), sobre la llengua dels sefardites o judezmo (1992), la llengua aragonesa dels jueus medievals (1995), o la dels secretaris de la Cancelleria Reial (1997), estudis que, juntament amb el diccionari en línia DiCCA-XV (2013), evidencien la influència del català i l’aragonès en l’evolució del castellà del Renaixement.
És autora, també, dels textos poètics Poemes, 1967, Dels dels sons, 1987, Com si fos una elegia, 2001, Del call a Gaza, 2015, o Uns quants Nadals (i cap Cap d’any), 2020, i ha col·laborat amb diferents artistes, com amb el pintor Josep Uclés (Històries d’olors, 1987), o els escultors Camí (Baetulo, 1991, Rèquiem per Mesopotàmia,
2005 i Refugi d’ànima, 2017) i Ramon M. Teixidó Camí (Mannà, 2015).
Ha participat en el disseny de la Ruta Fabra a Badalona organitzada per l’Espai Betúlia (2010).