El somni més blanc - Laia Manresa Casals
Aquest és un llibre que comença pel final. El final d’una travessia que s’allargà almenys tres vides, que abastà continents, mars, boscos i traçà un arc vital. Una heroïna errant va patir, es va adormir, somnià, es despertà, lluità contra els monstres més tenebrosos de fora i de dins, i va recuperar la llibertat de ballar. No pas lliure de ferides (de les que es veuen i de les que no), esgarrinxades al vestit i nusos ferotges als cabells. Va deixar escampades arreu, ressecades al sol d’algun desert, les pells que va anar mudant.
El jo d’aquests poemes retrocedeix, des d’un lloc segur i confortable, per explicar allò a què va sobreviure. Posar la veu i el cos al relat, reviure’l a través de la paraula poètica, li permet llaurar un anomenar gairebé oracular, que designa en futur a una dona nova. Que és la mateixa i no, “de fet, he estat sempre aquí”.
Aquest llibre celebra el reencontre i fa d’això una poètica. Per aconseguir tal fita cal haver marxat lluny i haver viscut algunes vides. Com passa en el tradicional esquema narratiu del “viatge de l’heroi” dels contes clàssics, ella torna i, des de la singularitat d’aquest refugi, pot llegir-se a si mateixa en retrospectiva. Llegir-se és contar, contar és cantar.
Laia Manresa Casals (Barcelona, 1973) guionista, directora de cinema i periodista catalana.
Llicenciada en Periodisme i Màster d'Escriptura de Guions per a la Televisió i el Cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 2000 començà a treballar amb el cineasta Joaquim Jordà i escriví amb ell els guions de les seves darreres pel·lícules: De nens (2003), Veinte años no es nada (2004) i Més enllà del mirall (2006).
L'any 2010 s'estrenà com a directora amb la pel·lícula documental Morir de día i a partir de llavors combinà els guions amb la realització audiovisual, especialment en l'àmbit documental. Alguns títols són: Tan petita (2012), La Muntanya (2015), Loba (Catherine Béchard, 2015) o Idrissa, crónica d'una mort qualsevol (Xavi Artigas i Xapo Ortega, 2018).