Petits pensaments, mil aforismes de Joan Tudela

Vet aquí un tast dels aforismes de Joan Tudela:

Al país dels morts, les llengües mortes són llengües vives.

Exigeixo a Déu que existeixi! És el mínim que se li pot
demanar.

La sinceritat és perillosa: un assassinat pot ser –perfectament–
un acte d’autèntica sinceritat.

Els abstemis em semblen sospitosos. Sospitosos de què?
No ho sé. I això me’ls fa semblar encara més sospitosos.

Si us obliguen a triar llibertat o igualtat, sense cap mena
de dubte, trieu llibertat i igualtat. Amb una mica de fraternitat,
si pot ser.

No crec en la reencarnació; però si n’hi ha a la pròxima
vida vull ser funcionari. Més ben dit, funcionari als matins
i poeta a les tardes.

Ho sé del cert: en alguna banda, es troba un petit pensament que explica tots els secrets de l’existència; però
on s’amaga? A la platja de quin mar? Al peu de quines muntanyes? Al país de quina gent?