Gramàtica fútil - Teresa Tort Videllet

 Segons explicita l’autora a l’epíleg de Gramàtica fútil, “l’experiència ens ensenya que ens arribem a comunicar per fortuna: esquivant malentesos punxents, embolicant secrets amb paper de seda, apujant la veu als mots atordits per les circumstàncies... L’experiència ens fa entendre que entre la densitat del silenci i la volatilitat de la paraula, s’engendren totes les històries que vivim. I la petita gramàtica que us heu emportat a casa té aquesta idea com a nucli verbal.”

Un recull de dotze poemes de Gramàtica fútil va ser guardonat amb la Rosa d'Or de la Pau al 48è Premi de Poesia dels Premis Castellitx 2024. En foren jurats Gabriel Janer Manila, Ricard Martínez Pinyol i Miquel Serra Roig.
Teresa Tort Videllet (Tortosa, 1967) és filòloga per passió. De professió, dinamitzadora de l’ús de la llengua. Manté el blog de Vilaweb ‘Agafada al vol’ des de 2012. Col•labora al setmanari L’Eco de Sitges des de 2016 i al digital Racó Català des de 2017. Ha publicat diversos relats en llibres col•lectius, com ara ‘Tres testaments inèdits’ dins de Qualsevol diumenge, esports d’aventura (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004). És autora de 100 Paraules ebrenques a agafades al vol (Cossetània, 2019) i de Paraules alades (Onada Edicions, 2024).
Va aprendre poesia per transmissió oral i en va començar a escriure fa molt de temps. Forma part del Col•lectiu Rims de Sant Pere de Ribes.

Inexactitud

Calia que aixequéssem els ànims
                         un pensament de res.
Mai no havíem tingut oportunitats
                                 a cabassos.
El desànim, però, el fèiem bullir amb
                                una espetència de sal.
Si no, acabaríem pagant
                                una animalada
                                           per les claudicacions.
Poc o molt sempre hem alimentat l’esperança.

Haver desaprès la inexactitud
                   en què ens havien criat,
                                  —digueu-me— de què ens serveix?