Memòria banal - Jordi Cervera

Els atles
Qualsevol lloc pot ser un punt de trobada,
el quadrivi de les coordenades del tot,
la cantonada perfecta, única, irrepetible,
des d’on aixecar noves mutacions del cor.

                       Només cal saber creuar amb certa gràcia
                       els atles i la bramadissa de l’existir.


Mentides perdurables
Pròfugs del reialme tangible,
morim tot pensant
que el record és una mentida que perdura.


Memòria banal
Són les cançons de moda les que s’omplen
amb el rovell constant de la reiteració,
ens imposen l’atac traïdor dels seus ritmes
i ens conviden a ballar sense ganes
des de l’horitzó fosc d’una finestra mal tancada,
des del ventre d’un renault que circula tronador i groller
o des de la pacient companyia del fil musical
fins que, de tant sentir-les braolar,
es fan, sense ajut ni vergonya,
banda sonora d’un lapse concret
i ens ajuden a dibuixar la textura precisa
dels calendaris absurds de la memòria banal.


Coses nostres
Hi ha de tot surant pels vins esquerps de cada dia,
i quan per fi ja contrastem el secret veritable de la vida,
aquest animal que ens dóna mossegades a l’ànima,
aleshores sabem del cert que el que compta és el que hem fet,
que la veritat de l’existir viu en les coses pròximes,
que el valor del nostre món rau només en el possessiu,
en tot allò que és immens perquè és nostre.