El sentit de la vida - Marcel Ayats

El sentit de la vida és el darrer gest de despullament del discurs, i això implica mostrar els engranatges del pensament sense gaires vels figurats. No és un rebuig a la poesia passada; tampoc una simplificació. És, senzillament, la troballa de l'expressió més adequada a la veu poètica d'Ayats. El llenguatge esdevé sintètic en un sentit primari, un retorn a l'origen dels mots per evitar-ne l'obscurantisme. El vers s'abreuja fins ser funcional en benefici d'un darrer enteniment: el poeta condueix el lector cap al centre de l'estructura dels seus raonaments, que segueixen volent mostrar les febleses, mesquineses i paradoxes de la conducta humana. Sacrifica el lirisme que tan bé sap treballar per tal de ficar el dit a la nafra amb més facilitat. Esdevé més narratiu amb el risc de tentinejar en els límits de la prosa, sempre ajudat per una cadència interna. Els darrers versos acostumen a ser sentenciosos, però també molt inspirats.

EL SENTIT DE LA VIDA

Fruit d'un esforç immens
i una saviesa adquirida
des de temps immemorial, 
el cuc lentament es converteix
en papallona.
Una papallona d'increïbles
colors i bellesa
que tot just quan fa poca estona
que ha sortit del capoll
és víctima de la ràpida
unglada d'un gat
que, per matar l'avorriment,
tot jugant l'esfulla. 

MESURES DIFERENTS

De la mateixa manera que una formiga
enmig d'un desert
acabarà pensant
que tot el que l'envolta
és desert,
així també l'home
enmig de l'Univers
acaba pensant
que tot el que l'envolta
és Univers.

DOGVILLE 2

Les pedres escolten,
miren i callen.
I a diferència dels humans
tenen un cor que palpita.