El teix i la gasela - Jordi Tena i Galindo

 El teix i la gasela fa un viatge des del passat fins al futur, tot fent una reflexió sobre la influència que rebem dels nostres avantpassats i fins a quin punt ens determina, però també sobre la influència que nosaltres exercirem en les futures generacions.

El teix, arbre mil·lenari, apareix en la primera part com a metàfora dels temps antics, de tot el que hi ha hagut amb anterioritat a la nostra existència. La gasela, en la segona part del llibre se’ns presenta com a imatge del futur, del dia que comença. I així l’autor estableix un diàleg entre passat i futur en un present molt concret, en el que acaben per aparèixer situacions d’actualitat com el canvi climàtic, les guerres o la pobresa.

Jordi Tena i Galindo (Barcelona, 1980)
Llicenciat en Dret i funcionari a l’Administració local. És autor dels següents poemaris: Vent de pau (Comanegra, 2012), Reviu la flama (Viena, 2013) i Últim record de l’Arcàdia (Pont del Petroli, 2020). A més, alguns dels seus poemes s’han publicat en llibres col·lectius.
Ha participat en nombrosos recitals poètics i ha estat col·laborador en els programes de ràdio Teatrí de butxaca (Ràdio Gràcia) i Màgic univers de poesia (Ràdio Pista, de Balenyà). Així mateix, ha col·laborat en la revista de l’associació poètica Vers i Revers.
D’altra banda, ha obtingut el premi al millor poema del Festival Invers de Poesia de Carcaixent (2013) i el primer premi dels Premis Poemestiu de l’Empordà (2022). Al marge de la seva obra poètica, li ha estat concedit el premi Andreu Solsona de teatre breu de Badalona per l’obra Art brut, editada per Pont del Petroli (2021).

 I
Quan amb pas ferm emprenc la ruta
miro endavant. Encenc la teia
que salvarà els moments de boira
i esmolo el ganivet, odiat amic
de fulla gastada.
Cerco les velles relíquies,
l’empremta del temps
que el cavall esborra al seu pas.
Llum d’espelma, de moviment subtil
i tot i així resistent
pel vidre d’un afany que persevera.