Diari de guerra d'un "biberó" - Josep Gual Lloberes

Josep Gual Lloberes va néixer a Badalona el 13 de juliol de 1920. Havia estat alumne de l’Escola Catalana i de ben jove ja destacà practicant diversos esports, com ara el bàsquet, l’atletisme, la gimnàstica i la natació. El juliol del 1937, l’Agrupació d’antics alumnes de l’Escola convocà uns Jocs Florals en els quals obtingué el segon premi i un accèssit. Quan l’any següent convoquin uns altres Jocs Florals, en Gual ja no hi participarà perquè, des del 28 d’abril de 1938, ha estat mobilitzat amb només disset anys cap al front de guer-ra, al Segre. Resulta clar, doncs, que, més endavant, l’haver estat un dels supervivents d’aquella “Lleva del biberó” que va rebre en carn pròpia els efectes de la guerra civil provocada pel sollevament del general Franco és un fet que marcarà decisivament l’home i el poeta. Com ho és el fet d’haver estat membre d’aquella malaguanyada generació enviada a l’escorxador bèl·lic i també, després de sobreviure-hi, l’haver format part de la immensa majoria derrotada i sotmesa a una llarguíssima postguerra i dictadura. L’experiència terrible de la guerra serà, en efecte, un tema fonamental en la seva vida i en la seva poesia. I el motor de la seva lluita pels drets humans, individuals, col·lectius i nacionals. Ara, amb aquest Diari, escrit arran dels fets viscuts, però fins ara inèdit, podrem conèixer a fons la peripècia del seu itinerari bèl·lic al costat de molts altres adolescents badalonins, tot seguint el relat que en va fer ell mateix.

En aquests temps de retorn de l’amenaça totalitària, és una urgent necessitat mostrar el testimoni de la Lleva del biberó, perquè no tornem a patir allò que sempre va amb la guerra: milers (o milions) de morts, ferits i mutilats, i també d’emigrats i exiliats per la misèria, la fam i la por. Insisteixo, doncs: cal no deixar mai de recordar els estralls provocats a casa nostra per la violència armada dels moviments nazis i feixistes. Només al front hi van morir 600 joves badalonins, d’una població de 48.000 habitants en 1936. Sí, cal recordar-ho especialment als més joves, per tal que treballin per la pau i perquè es neguin amb plena consciència a tornar a ser carn de canó immolada en guerres per resoldre conflictes d’interessos econòmics dels imperialismes del moment, conflictes que caldria sempre dirimir pacíficament amb diàleg, conciliació i pacte. Esperem que el testimoni de Josep Gual sobre el sacrifici de la Lleva del biberó fructifiqui en accions per la pau i la solidaritat entre la gent i entre els pobles.