Poesofemes - Poemes visuals - Gonçal Mayos i Toni Prat

Intercalar poemes visuals de Toni Prat i poesofemes de Gonçal Mayos els superposa inevitablement. Interpel·len l’amable lector i assumeixen els riscs que els vinculi. No és, però, cap joc de “ventríloc”. Els poesofemes no verbalitzen els poemes visuals, ni aquests en són cap imatge equivalent.
Són dues provocacions paral·leles però especialment amicals. Obren un diàleg amb comuna i diversa voluntat de captivar el lector. Volen fer gaudir... i pensar. El lector és cridat a la joia de la poesia, de la filosofia, del concepte i, sobretot, de la metàfora.
Sens dubte, poesofemes i poemes visuals es “fan l’ullet” mútuament. Es llencen les pròpies metàfores fins i tot violentament! Arrisquen atrevits “tu ja m’entens”. Són erronis o encertats? I en quin aspecte concret? Pertoca al lector decidir-ho en cada cas. Només el lector pot jugar a ser “oracle” del llibre-repte present; els “autors” hi van renunciar inclús abans d’exercir-ne “l’autoria”.
Gonçal Mayos hi ha seleccionat els poemes visuals de Toni Prat que el “provoquen” més creativament. Però tots dos han evitat curosament parlar-ne, per eliminar conscientment tota “contaminació” o “aiguabarreig” que enfosquís les diverses propostes. No distreure, ans potenciar lliurement conceptes, pensaments, ironies, metàfores, metonímies, hipèrboles... Res més enllà. Tampoc importa si són visuals o verbals. Són poemes!”

Les arrels tenen una clara similitud funcional i estructural amb els tentacles del pop. Arrels i tentacles són adaptacions per realitzar la funció alimentària. També per a sustentar l’arbre o l’animal, encara que el primer no pugui desplaçar-se del lloc i el segon sí.
Dit això sorprèn la similitud en el color i en la forma entre dos òrgans tan diferents i oposades. D’una banda una soca seca, morta i quieta en continuïtat indestriable amb un pop humit, viu i amb capacitat de moviment.
El contrast és realment radical i ens mostra una quimera o un monstre impossible. Trasbalsa el fet que la soca sigui tan seca i morta, malgrat tenir unes arrels-tentacles tan vius. Sovint però, si desenterrem una soca aparentment morta, descobrim sorpresos que té unes arrels encara vives i que cerquen àvidament (com pot reflectir el pop) aigua i nutrients.
Aquí no hi ha arrels sinó tentacles però també les arrels es van movent cercant l’aliment, si bé més lentament. Quin tipus de planta brotaria si les arrels-pop poguessin revitalitzar-la? Quines fulles en sortirien o quins fruits? Potser cloïsses o peixos?