matematicopoemes - Toni Prat

Tot i no ser docent, cosa, que condicionaria molt la valoració de l’observador,  assoleix una impulsió prou important per agitar la ment de tot aquell que s’enfronta als seus poemes visuals, als seus matematicopoemes. Incita a l’aguda i crítica reflexió, provoca el debat instigador i compartit que cala a fons i desperta la imaginació. I aquests són -els que ens dediquem a l’ensenyament bé ho sabem- els millors objectius que pot aconseguir un recurs didàctic.

I, a més, Toni Prat ho fa d’una manera lúdica, amb un humor fi, jugant amb l’absurd i el surrealisme icònic i verbal, tergiversant les senzilles regles que socialment, ja des de la nostra més primerenca edat escolar, tots coneixem i acceptem. Els seus poemes no són mathemakus com els d’Ali Znaidi o, fins i tot, de Craig Damrauer, són matematicopoemes, terme encertadíssim, encunyat pel mateix Toni, on ho diu tot amb les quatre regles de l’aritmètica o combinant formes geomètriques molt elementals.