Homo homini lupus / La realitat del somni - Joan Puche

Els poemes visuals que conformen aquest llibre neixen d'aquest convenciment. Cada composició és una invitació a aturar el ritme accelerat de la quotidianitat per contemplar allò que sovint resta poc visible: les contradiccions del nostre temps, la fragilitat de l'ésser humà, la bellesa que persisteix enmig del soroll i les esquerdes d'una civilització que sembla avançar, amb una confiança inquietant, cap a la seva pròpia autodestrucció.
Vivim envoltats d'avenços tecnològics, d'una producció incessant d'informació i d'una promesa permanent de progrés. Tanmateix, aquest mateix progrés conviu amb la destrucció dels ecosistemes, l'augment de les desigualtats, la banalització de la violència i una creixent dificultat per reconèixer l'altre com a semblant. Davant d'aquest panorama, l'art no pot oferir solucions definitives, però sí que pot mantenir viva la capacitat de qüestionar, de recordar i d'imaginar altres formes d'existència.

Tota obra d'art és una traducció. No del món tal com és, sinó del món tal com és viscut, imaginat o recordat. La pintura i la poesia visual comparteixen aquest gest essencial: transformar l'experiència en un llenguatge que no pretén reproduir la realitat, sinó revelar-ne les capes menys visibles. Cadascuna amb la seva pròpia veu, amb els seus silencis i les seves formes, tradueixen emocions, idees, intuïcions i coneixement, fan visible allò que sovint escapa a les paraules.
Aquest llibre neix d'aquest espai de trobada entre dos llenguatges aparentment diferents però profundament afins. Les obres pictòriques que hi apareixen no són objectes intocables ni icones immòbils de la història de l'art, esdevenen matèria viva, susceptible de ser interrogada, alterada, desplaçada i reinventada. Cada intervenció és una conversa amb la pintura; un exercici de lectura i, alhora, d'escriptura visual.