Escriure, un vici persistent - Valentí Soler

Valentí Soler, a part de poeta i assagista, fa anys que desplega, entre nosaltres, les funcions que en altres temps es deia que exercien les cues de pansa. És a dir: reactivar-nos la memòria o senzillament fer-nos recordar circumstàncies del passat que ara les veiem ombrejades o, en la majoria de les ocasions, totalment eclipsades per la immensa allau de desinformació i manipulació en la qual, cada vegada més, ens trobem enfangats.

Aquest llibre, com veurà el lector, conforma un recull d’articles sobre temes dispersos, però fortament lligats per la sòlida convicció cívica i catalanista del seu autor que, en tot moment, impregna a través de la seva mirada, una aroma, una atmosfera d’esperit combatiu a la vegada que ple de tendresa, en totes les seves pàgines. Es palpa una harmonia, una hegemonia completa ja sigui quan reflexiona sobre Bertrand Russell o Thomas Mann com quan ho fa sobre Josep Carner o Pompeu Fabra. És indiferent: la coherència ho embolcalla tot.
Valentí Soler és, per a tots els que el coneixem, un referent ètic de la nostra ciutat i des de sempre sabem que si hi ha una causa justa per la qual lluitar, ell sempre hi serà, però si s’organitza qualsevol acte que sigui una pura mascarada, no l'hi trobarem. Mai no ha estirat el coll per sortir a la fotografia de cap esdeveniment ni polític ni social ni cultural encara que ell n’hagi estat un element fonamental, imprescindible. En la seva persona, com en el seu ideari, segurament més que en cap altre, s’escau allò que deia Joan Brossa: “El pedestal són les sabates.”
Així doncs, aquest recull d’escrits seus que ara s’aplega en aquest volum s’esdevé, per ell mateix, com un document de capital importància per a qualsevol persona que tingui un mínim d’interès per tot allò que té lloc al seu voltant, a la vegada que una excel·lent eina per formar la consciència cívica de les generacions futures.
Antoni Gual