La vida en punt - odile arqué

Tarda serena
de primavera escassa.
Quanta enyorança!

Cala en Porter.
Pertot la llum. La vida
per tota jo.

Núvol de pluja.
Quan hauràs donat l’aigua,
ànima buida.

Un dia te n’aniràs
i no sabré què fer-ne
de la pena.
Baixaràs
fins més enllà de les paraules,
fins més avall dels secrets
de nena esporuguida,
fins més ençà de la sang
que mor al rompent
com un cop de mar massa cansat.
Te n’aniràs i jo
naixeré a poc a poc
a la riba dels vius
per començar de nou
com si la vida fos
dolorosament
només meva.

Us he donat la sang,
el batec i l’embat
de les meves certeses
i l’últim fil de llum
del temps de les cireres.
Us he donat les nits
que s’arrapen al pit
com una aranya freda.
I albes flamejants
sobre una vela blanca.
Us he donat la mar.
Us he donat
el càntir blau del meu silenci.
I no us he donat la vida.
La vida no
-que tot és poca cosa.