Versemblances - Antoni Robert

Les versemblances que Antoni Robert formula són les que l’escriptura crea, és llegut que el llenguatge literari construeix la seva pròpia versemblança, com diu Salvador Oliva a Poesia i veritat: «la veritat literària –en el sentit de versemblança o, fins i tot, revelació– es troba, com en totes les arts, en tres elements que estan molt lligats (tècnica, forma i veritat)», un prisma tetraèdric, base de tota creació. I, si un prisma és un cos geomètric de cristall i de base triangular, que s’usa en òptica per reflectir, refractar o descompondre la llum, ben segur que Antoni Robert aplica aquest mateix principi a l’escriptura, i l’usa per descompondre el seu dir, per refractar i reflectir-ne l’esmicolament, per tal de revocar l’ordre imperant del discurs, en una poesia no entesa monolíticament, sinó com el procés d’anar exposant les coses fragmentades, com bocinets d’insinuacions que es reflecteixen les unes damunt les altres, bo i portant llurs enunciats a l’infinit. 

Ester Xargay

Reflex

Enfonsar-se en foranques pregones,
negres cavorques de malson.

Trobar-hi bèsties paoroses; fugir-ne.

Acarar-se amb la pròpia solitud,
amb qui la fosca signa tètric pacte.

Albirar d’argent un reflex;
l’esforç d’apropar-s’hi.

Contemplar-se en l’aigua.

Amb sorpresa, retrobar-se.

Camí

Al llarg del camí
homes sense ànima.
Corda amb nusos.

Designi

No és pas un joc
el designi tenaç
de pensar
entresolats hermètics
per desar-hi misteris.