De creure no creure a creure que no - Joan Alòs

El joc forma part de la naturalesa humana. El joc és una activitat que desenvolupem sense cap mena d’obligació, però a mesura que ens endinsem en el mateix ens trobem que també té unes normes que s’han de complir. Normes que regulen la relació entre els participants segons com es vagi desenvolupant. Però moltes vegades les regles no estan escrites perquè estan gravades en la genètica. Quan els animals juguen, sovint improvisen. Quan els infants juguen, sovint improvisen. Però no improvisen debades. El joc ens inicia en el comportament social i ens facilita instruments per a la supervivència, als humans i a la resta dels animals, la qual cosa fa que el joc sigui una eina de coneixement. En el poemari que segurament llegiràs assistiràs, doncs, a un procés de coneixement per la via de l’escriptura, un procés de coneixement tant des d’un punt de vista de pensament com des d’un punt de vista empíric, amb els dubtes, tempteigs, contradiccions, misteris i claredats que conformen l’esperit del poeta. Rodolfo del Hoyo

newtoniana ianua cæli stella matutina

ínfima germana
remota llavor sagrada
bri d’eternitat
gentil companya de dansa
d’un presoner de l’instant

a felicitat

una porta que s’obre i tanca
una balda que llisca bé
un lloc net per poder-se asseure     
després un bocí de paper
així és com em vingué a trobar
entre les coses més senzilles
a la toilette du grand palais
el dia que més convenia

urbanitat

tot és urbà
en aquesta ciutat: el transport
és urbà el mobiliari
és urbà la cultura
és urbana la guàrdia
és urbana i els coloms semblen
més urbans que
en d’altres indrets: hom diria que
totes les coses
són urbanes per
definició: en altres paraules perquè
no tenen oportunitat de ser
una altra cosa

no per sempre

quan era
temps que
somnis teus
fossin meus
essent jo teu
somni no era
sinó jo somni
per a mi mateix
dia vindrà que les nits
dormiran sense destorb:
diré de mi aleshores
que he entrat en aquell
món en què hom
encara no és
mes ja
ha deixat
de ser